Ja es pot veure a Terrassa l'exposició fotogràfica 'Eugeni Forcano. Mirar, comprendre, estimar'

01/06/2026 - Xavier Rosell / NoticiasClave.net

D'esquerra a dreta, Laura Terré, comissària de l'exposició; Josep Maria Forcano, fill d´Eugeni Forcano, i Josep Guindo. Foto cedida.

Des del 30 de maig, i fins al 24 de juny, dins del cicle “Grans Artistes d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa”, es podrá visitar l'exposició dedicada a Eugeni Forcano (Canet de Mar, 1926-2018), una de les figures més destacades de la fotografía catalana de postguerra. La mostra, comissariada per Laura Terré, ha estat organitzada pel cardiòleg i col·leccionista d'art i cultura Josep Guindo, que a més codirigeix la sala Salvador Alavedra –on té lloc l'activitat- amb el dibuixant Francesc Prats, i el suport del dissenyador Ricardo Alavedra (recordem que fins fa pocs dies Guindo exposava al mateix espai una mostra de fotografíes seves fetes a “Geishas” que esdevenien quadres gràcies a la col.laboració del pintor Pere Lluís León).

El títol de l´exposició actual, “Eugeni Forcano. Mirar, comprendre, estimar”, reprodueix les paraules que el fotògraf va escriure l'any 2005 com a dedicatòria adreçada als sesus néts. Amb això, segons explica Laura Terré, “Forcano desitjava trasmetre la il.lusió i la passió de mirar, però també l'esforç per comprendre el món i la capacitat d´estimar-lo profundament, sense perdre mai la mirada infantil. Cal tenir en compte que pertanyia a la generació de fotògrafs que van protagonitzar el miraculós ressorgiment de la fotografia durant la postguerra. Ell va ser, com els seus col·legues, un nen de la Guerra Civil, i va presenciar situacions cruels i extremes que els va fer madurar abans d´hora”.

Infància de postguerra

Les fotografies mostren la societat catalana dels anys cinquanta i seixanta, en un moment en què els carrers tornaven a omplir-se de vida després dels anys més durs de la postguerra. Hi apareixen nens i nenes fent encàrrecs, treballant, jugant, convivint amb els adults o observant el món des de finestres i balcons. Segons la comissària, aquella infància de postguerra deixava entreveure, en petits gestos quotidians, “el temps de silenci”. Val a dir que les fotografies, on els nens són protagonistes i no figures secundàries, deixen entreveure el context ideològic, religiós i social de l´època, però també espais d´imaginació, joc i llibertat”. Laura Terré relaciona aquesta mirada amb la d'altres grans noms de la fotografía del moment, com Robert Doisneau, Cartier-Bresson, Ontañón, Masats o Colom, i destaca la capacitat de Forcano per captar l'espontaneïtat del carrer i la força expressiva dels petits gestos quotidians, doncs el fotògraf combinava escenes preparades amb imatges espontànies preses al carrer. Sovint disparava amb la càmera penjada al coll, per posar-se a l´alçada dels infants, i així podia captar mirades, gestos i moviments amb gran proximitat, tant pel que fa a escenes domèstiques com a grans espais urbans plens d´acció i vida. Per tant, la col.lecció de fotografíes que aquests dies es pot veure a la sala Salvador Alavedra (carrer del Teatre, 2, Terrassa) permet redescobrir la dimensió humana i documental de l'obra d'Eugeni Forcano i entendre la importància del reportatge fotogràfic emmarcat en la seva visió personal envers els nens.